SMS

El conflicte de la peatonalització del casc antic de Xàtiva en El País

Los dirigentes provinciales, menuda tropa!

Pel seu interès, reproduïsc a continuació un article d'opinió de la companya Mª Dolores Amorós publicat hui en elplural.com. El títol ho diu tot!

Los dirigentes provinciales, menuda tropa!

La indolencia del Sr. Camps y su incapacidad de resolución de los diversos problemas acarreados por su implicación en el caso Gürtel y que abúlicamente dice “no seguir” ha dejado sumido al Consell en una especie de impasse de desgobierno total, y, si la solución ha de venir de esta especie de estólido trío de los Panchos, vamos apañados.

José Joaquín Ripoll, hablando de la reunión habida en Castellón, comienza amenazando acerca de que entrar en el ámbito judicial tiene el grave peligro de salir trasquilado; claro que esto lo dice en referencia al PSOE, pues los del PP con sus “más que amigos” quizá puedan estar bien tranquilos, ya que alguien habrá para disculpar lo inexcusable. Aunque bien haría en poner orden en su partido, que está hecho unos zorros en la provincia de Alicante. Si su aportación al orden de La Comunidad va a ser semejante al que hay en su provincia, Dios nos pille confesados.

Por lo que hace al Gran Padrino, prácticamente se ha dicho ya todo; los ocho jueces que han pasado de puntillas por el Juzgado de Nules han ido acumulando miles de folios en relación a sus múltiples y variadas irregularidades, entre ellas con la misma Hacienda. Por tanto, nada edificante se puede esperar para bien de la Comunidad Valenciana por parte de este personaje, más bien al contrario; ni en su persona ni en su futuro ya inmediato me quisiera yo encontrar de culminar la labor que de la Justicia esperamos todos.

Por lo que hace a Alfonso Rus ni ascendencias políticas ni adineradas son sus precedentes familiares, como sí lo son en el caso de Fabra; Rus se ha hecho a sí mismo, con un único referente a conseguir: el dinero y su acumulación. Después probó los “sabores” de la política local, y tras pasar por distintos partidos recaló en el PP, y así llegó a Alcalde Xàtiva en 1995. Ha desperdiciado e incluso destrozado grandes monumentos de esta antigua y preciosa ciudad. Nada le ha importado más que sentirse poderoso y cada vez más rico. Dice sentirse orgulloso de su incultura; es rudo y grosero, un bròfec (en valenciano) es el término que lo define a la perfección. Y así, un cuasi analfabeto se ha encontrado con ser el presidente del PP de la provincia de Valencia y presidente de su Diputación. Bien ha aprendido, como el resto, a utilizar los mecanismos que la Justicia puede permitir, al igual que las ingenierías de tela de araña para que su nombre no aparezca en curiosos negocios financieros. Y es que poderoso caballero es don Dinero. Ahora es el tercero de este esperpéntico trípode que pretende poner razón y orden en un Consell desprestigiado por un presidente mentiroso y vulgar.

Conociendo al trío nombrado es para echar a correr: ¿cómo se habrán repartido lo que queda de esta pobre Comunidad? Y digo pobre no porque los recursos del Gobierno Central no lleguen, que sí que llegan y puntualmente (la afirmación contraria es demagogia barata y uno de los paupérrimos contenidos reiterados constantemente por Canal 9), sino porque los dineros de todos se despilfarran sin escrúpulos y supuestamente llenan los bolsillos de algunos pocos, mientras la mayoría está sumida en la crisis, acrecentada aquí por esa presumible malversación de fondos.

No sería excesivo pensar que cada uno de estos tres grandes señores provinciales estén haciendo sus propias cábalas (cada uno por su cuenta, claro está), para ver cómo cada cual elimina a los otros para quedarse él solito con el botín. Como en las mejores películas de gansters.

¡Cuánto material para un nuevo esperpento valleinclanesco! Y qué vergüenza para la ciudadanía valenciana.

Mª Dolores Amorós Montaner es catedrática de Lengua Española y Literatura

SMS

Xàtiva necessita un alcalde que treballe 24 hores al dia per la ciutat i no un a temps parcial com tenim ara!

Fotonotícia - El comerç del casc antic contra la peatonalització

Des del divendres passat, es poden veure al casc antic de la nostra ciutat pancartes en contra de la peatonalització que ha posat en marxa l'equip de govern de l'Ajuntament de Xàtiva. Aquesta és la proba de que el que hem denunciat els socialistes és cert: Rus i els seus han posat en marxa un procés, tan complex com és aquest, sense contar amb l'opinió dels afectats, sense donar la més mínima informació i sense oferir cap tipus d'alternativa.

Nosaltres ho hem denunciat en premsa, ho hem dit en les comissions informatives i en els plenaris però no se'ns ha fet cas. Inclús se'ns ha acusat de generar alarma social. Des d'ací vull deixar ben clar que si s'ha generat alarma social és perquè Rus i els seus han fet les coses mal, rematadament mal, ja que s'han oblidat de que hi ha molta gent pensa que si aquest projecte és duu a terme serà l'estocada final per als seus negocis.

Per tant, anem a seguir insistint en que aquest projecte no es porte a terme fins que no s’aprove un pla estratègic per al comerç del casc antic en el que s'incloguen alternatives que reduïsquen el impacte negatiu de la peatonalització i fins que comerciants i veïns donem el seu vist-i-plau al projecte. Així que, fins que això no passe, jo també dic NO A LA PEATONALITZACIÓ!

SMS

Rus presenta un recurs i evita anar a declarar per injuries als professors. Molta xuleria però a l'hora de la veritat...

Sentir el ferro!

Aquesta expressió ha sigut emprada en innombrables ocasions per Alfonso Rus per a ferir-se a aquells que, com ell, defensen tot allò que te a veure amb València i la seua cultura. És una expressió molt pròpia del blaverisme polític més radical, d'aquells del 'No mos fareu catalans' i que escriuen la nostra llengua com els dóna la gana, sense tenir en compte cap regla d'ortografia. Eixos són els que senten el ferro, els valencians de veritat.

Us preguntareu a sant de que ve tot açò, ara ho entendreu. Com sabeu, Pep Gimeno 'Botifarra' presenta el seu nou disc, Te'n cantaré més de mil, divendres i dissabte al Gran Teatre de Xàtiva. Hui hem conegut, gracies a una informació de l'edició comarcal del Levante, que l'Ajuntament li ha cobrat quasi 3000 € per fer ús de les instal·lacions municipals. La justificació donada per l'equip de govern és que aquesta actuació no ha estat programada per la regidoria de Gran Teatre i, per tant, no està dintre de la programació oficial del mateix.

Com veieu, aquells que s'omplin la boca afirmant que són més valencians que ningú i que defensen més la nostra cultura que cap altre, quan arriba l'hora de la veritat apliquen la màxima catalana de "la pela és la pela"!

Més els valdria a tots ells, apostar d'una forma clara i decidida per aquells artistes que, com el bon amic Botifarra, es dediquen a fer cada dia més gran la cultura valenciana. Perquè gracies a ell hui podem gaudir de cançons tradicionals de la nostra terra, cançons que si ell no s'haguera preocupat en recuperar s'hagueren perdut en l'oblit. Això si que és voler a la seua terra i estimar la seua cultura i la resta són trellats.

Des d'ací vull donar la més sincera enhorabona a Pep pel seu nou disc i pel seu treball innegable en pro de la recuperació del cant tradicional valencià. I dir per escrit allò al que m'he compromès en innombrables ocasions: al 2011, quan els socialistes governen a Xàtiva, cap col·lectiu ni artista local haurà de pagar per fer ús de les instal·lacions municipals, inclòs el Gran Teatre!

--
Per rubricar aquest post vos deixe el vídeo de La Malaguenya de Barxeta gravat el dia de la presentació del primer disc de Botifarra al Gran Teatre de Xàtiva.

Sidonie - El incendio

Recomanació musical del dia: 'El Incendio' de Sidonie. Aquesta cançó dona nom al cinquè àlbum d'estudi del grup català, en ell podreu trobar pop en estat pur. 'El Incendio', com diu un bon amic, és un gran disc de pop ple de hits. Espere que vos agrade i que gaudiu d'aquesta espectacular cançó! A més del video, vos deixe també l'enllaç del disc al Spotify: Sidonie - El Incendio.

Acabe de llegir un article de Xavi Aliaga sobre la destitució de Ricardo Costa, Ric per als amics, que m'agradaria compartir amb vosaltres. S'anomena "La humiliació de Ric" i va estar publicat ahir a elpunt.cat. Ja em direu que vos sembla i si esteu d'acord amb la tesi defensada per l'autor.

La humiliació de Ric

16/10/09 08:00 - Xavier Aliaga -

Ho explicàrem en aquest mateix espai fa un parell de setmanes. El motiu de la resistència de Francisco Camps a oferir-li algun cap a Mariano Rajoy pel cas Gürtel queia pel seu propi pes: les mateixes raons que justifiquen, segons els criteris de Gènova, la destitució de Ricardo Costa, Ric per als seus amics, o siga, les companyies gens recomanables (Cospedal dixit), es poden aplicar, amb més fonament, al president de la Generalitat i del PP valencià.

D'ací l'embolic, el sainet, els salts en el buit, l'encreuament de comunicats i, en definitiva, l'humiliant procés, amb acarnissament innecessari i llàgrimes pels corredors, que ha acabat amb Ric desencavalcat de la secretaria general del seu partit i com a portaveu del grup parlamentari.

Camps, finalment, li va fer perdre la batalla a Costa, però ho va fer amb vacil·lacions i dubtes tan brutals, d'una forma tan matussera, tan indigna, que ha aconseguit, d'una tacada, perdre el favor del PP de Madrid (algú assegura que els crits de Rajoy s'hi podien escoltar des de València) i dels seus propis correligionaris. Això, al mateix temps que subministra una valuosa bombona d'oxigen als seus rivals zaplanistes, en l'UVI fins fa poc.

Tot i que és difícil fer previsions, cap la possibilitat que els seus es carreguen a Camps abans que l'electorat (a la si dels populars comencen a especular amb la tesi que, amb un relleu a temps, tornarien a arrasar en les urnes), però la contestació a la crisi Gürtel del president de la Generalitat i del PP a Madrid ha estat miserable.

Paga les destrosses un que passava per allí, amb poder intern, indubtable, però sense responsabilitat de govern. I convé recordar que les factures de la trama, en A(lacant) i B(arcelona), anaven al PP però també a les conselleries, que han alimentat els gürtelians amb diners públics purs i durs.

Fan pagar a un que era molt amic d'Álvaro Pérez, però no tant com el propi president, autor de frases memorables en el record de tothom. Si més no, és Costa qui li diu a Pérez que faça de mediador davant Camps per convertir-lo en conseller. O siga, blanc i en ampolla.

En acabar, fa tota la impressió que darrere de l'ajusticiament de Ric hi ha motivacions estètiques (que no ètiques: l'arrasador no és el mateix per a tots, i si no que li pregunten a Carlos Fabra), la voluntat d'acabar amb una figura incòmoda en temps de crisi, la del megapijo amb accent engolat, amb un grau de nasalització que ni tan sols fan emprar ja ni els veïns del barri de Salamanca, obsessionat pel luxe i les aparences, que transmet una imatge del PP que correspon a la realitat i les aspiracions de molts dels seus membres, però insuportable si es contraposa amb les cues de l'atur i les dificultats de gran part de la població per pagar la hipoteca.

A Ric l'han sentenciat per babau, ostentador i bocasses, però no per ser un presumpte corrupte. Ni tan sols la manca d'empatia amb Ric oculta que estem davant d'un episodi de brutal i vomitiva hipocresia.

SMS

Costa no dimiteix i repta a Camps i a Rajoy! Comunicat de Ricardo Costa.

SMS

Camps destitueix a Ricardo Costa per la seu implicació en el cas 'Gürtel'.

Xàtiva en el cas Gürtel

El passat 7 d’agost vaig publicar, en aquest mateix bloc, una foto que demostrava la presència d'Álvaro Pérez, àlies "el Bigotes", en el mitin del PP en la plaça de bous de Xàtiva, celebrat el 8 de juny de 2007.

Hui mateix, després de l’alçament d’una part del secret de sumari, hem conegut quina va ser la quantitat que el PP va pagar a Orange Market per organitzar l’esmentat acte. Segons la informació que consta en el sumari, el PP va pagar 100.000 € de diners negres a Orange Market per organitzar l’acte de Rajoy en Xàtiva. Per tant, i tal i com demostra la foto que encapçala aquest post publicada el 7 d'agost, queda demostrat que "el Bigotes" va participar de forma activa en la organització de l’acte.

A la vista d’aquestes informacions, l’alcalde de la ciutat, Alfonso Rus, haurà de donar més d’una explicació. Haurà d’explicar perquè el PP no va pagar ni un euro per l’ús de la plaça de bous. Haurà de dir quina relació tingué ell amb els organitzadors i, més concretament, amb Álvaro Pérez, àlies "el Bigotes", i si sap d'on van eixir eixos 100.000 € que pagà el PP als d'Orange Market. I dites explicacions hauran de ser més convincents de les que estan donant Camps i companyia perquè si no ho son, continuarem pensat que ell estava al corrent de tot.

A banda d'açò, i pel que fa al bon nom de Xàtiva. Resulta lamentable que per culpa de Rus i els seus el nom de la nostra ciutat es relacione amb un cas de corrupció tan greu com és aquest. Xàtiva no es mereix uns dirigents com els que te, Xàtiva necessita un canvi, una regeneració democràtica i que mai més el seu bon nom es veja embrutat per la corrupció política.

--
Ací teniu l’enllaç de la noticia: Xàtiva en el Gürtel